ANSIETAT

Recaure. Passa. Cada vegada menys. Hui sí. Una goteta, sols ha sigut una goteta. I del vent ha vessat, abans inclùs que arribara la gota.

Ara tinc un nuç, un nuç de corbata. M'apreta, però no hi ha altra.

I escric. Tot esperant que les lletres que ixen de la meua ment la deslliguen suau i lentament. Però per a qui escric? Estes lletres la pinsen més.

Vinc als llocs privats, estos. Però i què? Estas al cap ja. No et busque, però dessitge que tu sí. Sé fermament que no. I si ho feres sense lluitar... per a què serveix. No ho fas, ho sé. No per tu, com sí faig jo. Ho fas perquè sí, perquè la indiferència et plena. La mateixa que a mi em buidava.

No és sexe, no m'importa el sexe. Però no saps que creia que teniem. No era una amistat amb sexe. Això ho tinc. No és això. És la conjunció d'estima, sexe, temps i el que som. Tenir els ingredients junts no fa la coca. Mai ho comprengueres, ni jo al principi. Més important que una amiga? NO. Mai ho comprengueres. Les relacions no es comparen. És com allò de "a qui vols més al pare o a la mare?". Tu i jo sabem la resposta. Però no. No s'ha de comparar, no per formalismes, sinó per impossibilitat.

Penós. Penosa. Ho sé. Però i què? Què em fa ser penosa? Perdre el poder i la comprensió agena inmòbil? M'és igual, em dic. I vull creure'm.ho. Tant de bo m'ho creguera.

M'ÉS IGUAL.

El iaio està mal. Però no et necessite. M'ÉS IGUAL. El iaio ha caigut, ja no fa rés sol, no pot. M'ÉS IGUAL. Queda poc per a decidir què farem amb la iaia, però M'ÉS IGUAL.

Què anava a fer-me pensar que sobre saber-ho estaries? si no estagueres quan desaparegué el cosí. Tampoc em vas preguntar si va tornar. Però, M'ÉS IGUAL. De fet eixe dia no parares de repetir el que sóc: "Eres guapa, pero no atractiva". Qui eres?

M'ÉS IGUAL.

El espectacle, el què hi ha cara a fora, sobre tu, és el que importa. Però M'ÉS IGUAL. No preguntares perquè "no volies cagarla amb mi". No era coherent, però M'ÉS IGUAL...

PARE

La psicologia em va dir que no ho pensara. L'amistat em va dir que no estic sola. La resta fou silenci. Canviem de tema. Com va l'estudi? Què vas a fer? Quins plans tens? Silenci.

Ja estem a Desembre. Estic igual? Recorde que em digué el perill de seguir igual... Però M'ÉS IGUAL.

Ai iaio, ho intente, i no puc. Em pregunte quin és el record guiness de sentir-la, ansietat. Respira. Sols un poc més. A veure si passa.