Els prejudicis de la vida.

Els dies en els quals la societat ens inunda de prejudicis, eixos dies, cada dia. Som i no som. Tot és un instant, els prejudicis de la vida.Ni rés és tan clar, ni rés és tan obscur. L'angúnia provocada per eixe tipus de gent, una mirada, una paraula, un crit o una galtada. No som rés i ho som tot. Tots estem sols, però a la vegada amb companyia. Som un rés en un tot, un rés canviant de la vida. Canvia la vida i jo em pregunte per ella. 
Somnia que un dia simplement serem,serem la pols que ofega el lladre,serem el pa del poble,serem la gespa, la pluja, la vida...

 Trossets d'una terra anomenada Florència.

Terres d'una mar nostra i sentida, on el blau i el verd ens inunda l'ànima. Terres que ens ajuden a oblidar el que podreix i fa fosca la vida.
Tornant a trobar el paladar deixat...
Canviem la vida d'un sol color que ens embolica en miralls perduts, pel parany de l'acolorida travessia.

L'efímer del moment, de la vida com a colors...